“Mes les socials revoltes no abatiran ta testa,
que fins los peus no arriba bramant eixa tempesta
de qui per nort y brúixula té Patria, Fe y Amor”
“Nosaltres, los teus súbdits, damorisíssim temple,
En germandat sumisa, com al progrés li plau,
Als súbdits d’altres lluytes donantlos bon eixemple,
Obrim en ton imperi lo mitológich temple,
Posant en la ma esquerra lo símbol de la Pau”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |