Jo
la mire, indiscret, desde la porta
Del meu casal, i, adelantant el pas,
Li dic que és la mes bella flor de l’horta.
I ella fuig, presurosa, cap al más,
Florint-li als llavis una rialla forta
I ab el cantér ple daigua baix del bras”.
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |