“I
quan serem ancians, encar les troses
donaràn son perfum, i al cel fent via
muntaran pel parral en magna ofrena
danhels i desenganys, de goigs i llàgrimes.
I quan al fi sigam ruïn escòria,
Remesclats en un clot els nostres ossos,
Encar en el jardí, potser, florixquen
Novelles il·lusions i albes poncelles”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |