“Negres
los ulls com una nit serena
i com brases encesos de lluents:
rojos els llavis, llavis de morena,
freses com a flors i com lo foc ardents”
“Lo temps dugué a ma vida
la pau volguda, lo dolç conhort;
i soc tancada, hui la ferida,
valent y fort”
“Llamp que ferestec la nit llumena,
i al temps qu’esclata, mor en un tro:
aixis de sobte finí ma pena:
¡Deu es molt bo!”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |