“I
l’illa mai no es cansa
désser un tros de món desconegut:
la plena benaurança
rau en la més completa solitud.
“Ell volguera volar com la sageta
que forada els espais en vol cabdal.
Ell voldria volar com el cometa
Que sa cua de foc mostra triomfal.
I com ells en son vol, creuar la vida
Sens volteres, sens dubtes ni recel,
Cercant como la sageta la ferida,
Com lestrela fugaç, camins de cel”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |