“Encara
tinc la font coberta d’illes
que em porten un desig a punta dala.
No hi ha tiges al port. Xiula el desembre
Com un indesxifrat cristal de saba,
Mentres la nina dorm i la sang groga
Despenja un cabiró cansat de l’aigua”.
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |