“Acepta,
com no hu cregues de ta grandesa ultratge,
La humil flor que en penyora de tendre vasallatge.
Te du lo Trovador”
“Es que obedixch, como sempre, a mon ingrat planeta,
Puix pera cantar glories jo no naixquí poëta:
Soch llágrima entre rises, soch en lo cant suspir;
Soch la inquietut horrible de aquell que un gran be espera
Soch núbol de tronada, que en plena primavera
Del cel tapa’l safir.”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |