“Reviu,
y como al alba, tot en lo mon desperta,
Se sent per ahon tu passes flaryor de flor uberta
Palpitejar de ales, remor de místichs cants”
“Altar ahon se desposen romeu ab sa Julieta,
Ahon Madalena plore sa joventut inqueta,
Y Ofelia, cantant, sembre ses desfullades flors;
Ahon Dante s’agenolle pensívol, y en sos brassos
Andrómaca afligida estrenya ab tendres llassos
El millor dels tresors.”
Taken from "Joc Floral / Flor Natural - a classic collection
of Valencian poetry |